Hem fet referència als diferents mecanismes de control, al rol que juga l’audiència i les masses en la comunicació, però ara és necessari parlar de l’espai físic en el que la comunicació existeix, no com el total de l’espai sinó com a una part d’aquest. Habermas denomina a aquest espai (social) com a l’esfera pública. No podem confondre l’espai amb les activitats que es poden generar dins d’aquests espais, per exemple la opinió pública.
Com funciona? Habermas proposa doncs una visió que potencia el factor de legitimació, ja que anota que son els ciutadans mateixos els que accepten el context, d’aparent llibertat d’opinió, per relacionar-se mitjançant la comunicació. Se’ns mostra evident que al comunicar-nos, utilitzant mitjans externs als subjectes que es comuniques, no estem solament transmeten informació sinó que els mitjans de comunicació mateixos obliguen a “filtrar” qualsevol tipus d’informació, ja sigui per la seva influència o per les seves limitacions…
Quina forma té? En el context occidental el model econòmic de lliure mercat es mostra present al llarg de tota la història, per aquest motiu qualsevol sistema o producte configurat en la societat occidental respon a una voluntat neoliberal, amb paraules de l’autor “el poder de la disposició dels drets privats sobre la propietat privada ja no és polític”. L’expressió del capitalisme salvatge tant característic de la modernitat es manifesta en el funcionament dels mitjans de comunicació (producció, avaluació, transmissió, etc.).
Com s’expressa? “el model liberal de l’esfera pública encara està vinculat a una experiència normativa del deure de la institució”. Així doncs, a partir dels mitjans de comunicació els textos son normativitzats o institucionalitzats en la seva forma i contingut. Veiem en els diaris, els telenotícies, etc., que la creativitat i la originalitat són elements rebutjats cosa que motiva la producció d’articles, documentals i altres a adaptar-se al model per tal de poder sortir a la llum.
Què expressa? Habermas destapa la tendència antiga respecte a la comunicació contemplant el canvi de paradigma que es duu a terme en la modernitat cosa que ens condueix a la idea de que els problemes sorgits amb els mitjans de comunicació no són nous sinó que han modificat el seu camp d’actuació; de l’esfera privada a l’esfera pública.
En la contemporaneïtat, el nostre autor, expressa la visió de que la influència que té l’esfera pública, és a dir el seu poder, s’està debilitant. Com a exemple d’aquesta visió el trobem en la pel·lícula Her la qual exagerant la tendència actual, els mitjans de comunicació (i la seva influència) es redueix bàsicament a l’espai personal incloent-hi nous elements de coneixement: els sentiments. La transmissió d’aquests permet que la pràctica de la cultura de masses existeixi tan sols a l’esfera privada. Cal considerar però vàries perspectives diferents
bocaorella 2.0 